divendres, 2 d’abril del 2010

L'ILLA DELS DOPFINS BLAUS - SCOTT O'DELL

Títol: Illa dels dofins blaus, l'
Autor: O'Dell, Scott
Traductor
Creació (lloc i any): EE UU, 1960
Editorial: La Galera
Col.lecció: Grumets
Any edició: 2010
N. pàgines: 184
Paraules clau: Aventura, Realisme, Karana, Illa, Supervivència
Edat / dificultat: 8/12
Resum: Pròxima a les costes de California, es troba una escarpada roca coneguda amb el nom de lL'illa de Sant Nicolau. Els dofins salten a les aigües blaves que rodegen l'illa, i les nútries marines s'estiren, mandroses, als bancs d'algues. Els ocells posen els seus nius als penya-segats i els elefants marins es passegen per les platges de pedres.
Diu la història que, en aquesta illa, a principis del segle passat, una noia índia va viure-hi 18 llargs anys en completa soledat. Aquesta novel·la explica les seves proeses: Karana (així es deia la noia) va haver de fer front a gossos salvatges, amagar-se dels caçadors, i lluitar, dia a dia, per aconseguir aliment.
Comentari
Enllaços
Altres:

Editat en moltes llengües
Hi ha una pel.lícula deJames B. Clark, 1964


dijous, 11 de març del 2010

dilluns, 8 de març del 2010

KOROKORO - EMILIE VAST

Títol: Korokoro
Autor: Emilie Vast
Il.lustrador: Emilie Vast
Creació: Japón, 2007
Editorial: Bárbara Fiore
Any edició: 2009
N. pàgines: 10
Paraules clau: Korokoro, Emilie Vast, àlbum,ilustración, transformación,
Edat / Dificultat:
Per a totes les edats.
Resum: Un pequeño erizo rueda colina abajo, de izquierda a derecha, a través de las páginas de este libro desplegable, atraviesa un río y un estanque y sigue rodando entre los árboles. Mientras rueda recoge plantas frescas y encuentra a nuevos animales. Korokoro que en japonés significa rodar, es una simple historia con intrincadas ilustraciones que podrán ser disfrutadas con cualquier edad. Un sorprendente final hará que se abra una y otra vez este hermoso libro sin palabras para descubrir en el nuevos detalles gráficos.
Comentari: Àlbum il.lustrat sense paraules que enganxa el lector per la via de la tècnica, amb uns dibuixos alhora senzills i complexes. Molt recomenable.
Enllaços: Blog de la ilustradora




dissabte, 27 de febrer del 2010

BIBLIOTECA ESCOLAR 7: Funcions clàssiques

SERVIR



Els serveis més usuals de la Biblioteca són: Consulta, Préstec, Reprografia, i Formació d'usuaris.
No obstant hi ha molts més serveis que pot oferir la Biblioteca, que d'alguna manera també formen part de la seva dinamització i es veuran millor al final d'aquest apartat i en el tema de la dinamització.

La Biblioteca hauria de tenir una Carta de Serveis, on es comprometés a donar determinats serveis i el seu mode de fer-ho.

Servei de Consulta:
Horari i graella d'ús de la Biblioteca.
Definir si es pot anar sol o s'ha d'anar acompanyat d'un mestre o tutor.
Definir quants documents es poden consultar alhora.
Definir què es fa amb els documents consultats (es retornen a lloc, es deixen a la taula...)
Definir un hàbits generals (silenci, moure les cadires...)
Definir consultes especials a Internet o de DVD...

Servei de Préstec:
Establir tipologies d'usuaris: alumnes, aules, mestres, pares...
Definir quants documents i quant de temps es deixen a cada tipus d'usuari.
Assenyalar els sistema de préstec i devolució.
Assenyalar la normativa i penalització en cas d'incompliment.
Establir, si s'escau, horaris de préstec i devolució.

Servei de Formació d'Usuaris:
Utilització de la Biblioteca (normes generals de respecte als usuaris i als documents)
Coneixement de l'organització física de la Biblioteca (ubicació dels principals grups de documents)
Coneixement i utilització del catàleg.
Coneixement i utilització dels serveis i activitats que dóna la Biblioteca.
Formació en recerca i noves tecnologies.
Coneixement dels documents, tipologia i organització interna.

Servei de recerca i préstec interbibliotecari.

Servei de desiderates

Servei de DSI (divulgació Selectiva d'Informació)

Servei d'Animació a la Lectura

...

BIBLIOTECA ESCOLAR 6: FUNCIONS CLÀSSIQUES

ORGANITZAR

L'organització dels documents d'una Biblioteca té com a principal finalitat facilitar la recuperació de la informació.
A l'hora de marcar les pautes organitzatives haurem de tenir en compte els següents factors:

  • Quantitat total de documents
    Quantitat de cada tipologia de document
    Funcions i serveis de la Biblioteca
    Tipologia d'usuaris
    Espai i mobiliari
    Capacitat i compromís de mantenir la col.lecció organitzada.

Per a aquesta organització del fons, els documents han de passar per un tractament físic i un tractament tècnic, que s'ha de reglamentar i seguir el seu FLUX. Si bé distinguim entre tractament físic i tractament tècnic, no se solen fer linialment un darrera l'altre, fins i tot part del tractament es pot fer abans d'adquirir el document.


Tractament Físic

Comprovar el bon estat (enquadernació, pàgines impreses...)
Segellar: quan un document entra a la Biblioteca s'ha de segellar per marcar-li la propietat, i donar-li un número de registre (o codi de barres)
Folrar, si s'ha decidit fer-ho.
Enganxar el teixell amb el topogràfic i altres marques que es vulguin exposar (novetat, selecció, gènere...)


Tractament Tècnic

El tractament tècnic vol dir la catalogació, la classificació i l'assignació de topogràfics.
La Catalogació o descripció d'un document és la creació d'un altre document secundari on es descriu amb uns paràmetres ordenats.
Títol. I subtítols, títols genèrics...
TÍTOL, article; Subtítol...
Autoritats: Autors, il.lustradors, traductors...
COGNOM, nom (segons la Gran Enciclopèdia Catalana)
Edició: Editorial, col.lecció, sèrie, any...
Format: N. pàgines, temps duració, mesures, il.lustració b/n o color, tipus de grafia...


La Classificació es refereix al contingut del document i es fa amb diferents Llenguatges Documentals:

Llenguatge natural. Descripció del contingut del document amb paraules que surten en el propi document. (Cerca a text complet)
Llenguatge controlat. Descripció del contingut del document amb paraules habituals sense redundàncies ni paraules buides. (Llistat de matèries)
Llenguatge jerarquitzat. Descripció del contingut del document amb llenguatge jerarquitzat per significat. (Descriptors)
Llenguatge codificat . Descripció del contingut del document a partir d'un codi de significació (CDU)


Tant en la Catalogació com en la Classificació, s'ha de fer constar quins ítems s'utilitzaran, com s'entraran, i quin sistema d'entrada i recuperació es farà servir.


A les Biblioteques Escolars s'acostuma a fer servir l'e-pèrgam, però hi ha altres sistemes.
Els Topogràfics són el conjunt de números, lletres, colors, dibuixos... que s'enganxen en una etiqueta (teixell) al llom del document i tenen com a funció principal determinar-ne la seva col.locació, però alhora ens poden informar d'altres qualitats (nivell de préstec, nivell de continguts, tema, gènere, idioma...)

dimecres, 24 de febrer del 2010

BIBLIOTECA ESCOLAR 5: FUNCIONS CLÀSSIQUES

SELECCIONAR


Abans d'especificar aquesta funció, haurem de tenir en compte la Missió de la nostra Biblioteca i per tant, els usuaris, el fons del que partim, i la nostra capacitat econòmica i organitzativa.

Segons la IFLA, una Biblioteca que vulgui abraçar uns coneixements generalistes ha de tenir com a mínim 6000 documents, per tal de donar resposta a totes les necessitats. Afortunadament, la inclusió d'internet a la Biblioteca ens permet reduir sensiblement aquest nombre i abarateix molt les opcions, si bé exigeix un treball de selecció de les fonts de consulta a través d'internet (fer una bona selecció de webs, mantenir-la actualitzada, ensenyar i oferir tutorials de recerca entenedors per als nostres usuaris...)També en aquest apartat s'haurà de pensar quins suports admetrem a la nostra biblioteca (llibres, CD, DVD, internet...), quin nivell de continguts (primària, secundària...), quins camps de coneixements (curriculars, extracurriculars...)

És important que el màxim de gent participi en aquest procés (per la qual cosa es necessiten unes directrius ben marcades), ja que així d'una banda estalviem esforços i d'altra acostem la biblioteca a l'altra gent amb propietat i responsabilitat (mestres, alumnes...)Per a seleccionar els documents de la nostra biblioteca haurem d'establir uns criteris que es faran constar en el document "CARTA DE LA COL.LECCIÓ".

ADQUIRIR

S'han de buscar i establir sistemes d'adquisició assenyalant compromisos tant econòmics com personals i temporals.És important fer participar el màxim nombre de persones en l'adquisició i selecció de fons, ja que així d'una banda comptem amb especialistes, estalviem feina (és fàcil demanar a cada mestre la selecció de tres documents de la seva especialitat, o en els propis alumnes que trïin tres llibres...)i aconseguim que la gent senti la Biblioteca més seva i més propera.

CREIXEMENT I EXPURG. OBSOLÈNCIA

La Biblioteca no pot ser un lloc mort. El fons s'ha de cuidar i actualitzar constantment. Els llibres poden esdevenir obsolets tant pel seu contingut com per la seva presentació, a més de pel seu ús o envelliment.No tots els llibres tenen el mateix temps d'obsolència i això s'ha de tenir en compte.Uns nivells acceptables d'actualització rondarien el 10% del fons.

CONSERVAR

S'han de crear uns paràmetres de conservació dels documents, alguns referenciats a les normes d'utilització, altres a les normes de préstec i altres generals dins el tractament físic que es doni a cada document. Les Biblioteques Escolars no són Patrimonials, per tant, la funció de mantenir i conservar no té massa pes, llevat en els casos de documents no publicats i/o exhaurits com ara els documents que genera el propi centre (treballs d'alumnes i mestres, actes...) i altres generalment referits a l'entorn proper (Col.lecció Local), de difícil adquisició. En aquests documents és important establir criteris de conservació i selecció (Quins es guarden, quan de temps es guarden, en quin suport, quantes còpies...)

BIBLIOTECA ESCOLAR: Funcions

Les Funcions d'una Biblioteca són les especificacions de la seva Missió


La paraula Biblioteca prové de Biblio = llibres, i Teka = estanteries. O sigui que antigament es considerava que la funció primordial de les biblioteques era tenir els llibres guardats i ordenats en estanteries i la seva conservació.

Actualment, les Biblioteques i principalment les Escolars, que no han de ser Patrimonials, han d'enfocar les seves Funcions al servei dels usuaris i a la consecució d'unes finalitats. El valor econòmic dels llibres ha canviat molt, així com la quantitat i varietat de documents que tenim en oferta. La Biblioteca ha de definir les seves Funcions en pro dels objectius que vol aconseguir.

Hi ha unes Funcions generals o clàssiques, que en major o menor èmfasi, ha d'acomplir tota Biblioteca, i unes Funcions específiques que s'adscriuen a cada Biblioteca segons la voluntat de qui la projecta, determinades per la seva intenció, els seus usuaris i les seves possibilitats.

Les Funcions han de cobrir totes les intencions de la Biblioteca, tot i que a l'hora de planificar podem prioritzar-les i temporalitzar-les.

Funcions Clàssiques o Generals

Són les Funcions Bàsiques que ha d'acomplir una organització per a poder-se dir Biblioteca.

La seva execució vindrà determinada pels documents, els usuaris, i les finalitats, però totes han de preveure com a mínim:
Selecció, adquisició i expurg dels documents.
Organització dels documents.
Serveis als usuaris.


Funcions Específiques

Són les funcions que assumeix la biblioteca per al desenvolupament concret de la seva Missió en el Centre Educatiu.

Funcions Organitzatives: Responent a l'apartat de Biblioteca i informació. Són totes aquelles funcions que serveixen per a poder proporcionar informació de qualitat a la comunitat educativa, de manera eficient.
Funcions Educatives: Son aquelles que dins l'àmbit de l'aprenentatge serveixen de suport al currículum, obrint coneixements en el camp de la informació. Formar en la recerca, treball i transformació de la informació en coneixement.
Funcions Lúdiques: Són les que pretenen formar en el plaer de la lectura i formar en criteris de valoració ètica i estètica, i també les que obren altres camps de coneixement.
Funcions Socials: Són les que estan destinades a la participació, la solidaritat i la responsabilitat social.

BIBLIOTECA ESCOLAR : Visió i Missió

VISIÓ: El somni de la Biblioteca


Qualsevol projecte necessita d'un somni, d'una il.lusió, d'un desig i d'una necessitat, per què les persones ens distingim de la resta dels animals per la nostra capacitat de somniar, de deixar de banda per un moment les limitacions aparents de la lògica i la realitat i desitjar "impossibles".

Hem de ser capaços de deixar-nos endur per la il.lusió, les ganes de fer una cosa ben feta, la convicció que tot és possible, la creativitat, la fantasia...

Aquesta capacitat és una de les raons del progrés humà i ens permet assolir fites més enllà del que són les necessitats bàsiques.

Si volem que la Biblioteca sigui precisament un recolzament a la capacitat de progressar del nostre Centre i dels nostres alumnes i professors, abans hem de ser capaços de "somniar", imaginar un projecte més enllà dels límits.

O sigui, amb tota la creativitat possible, hauríem de contestar entre altres, aquestes preguntes:

- Què en pensem d'una Biblioteca Escolar?
- Per a què pot servir?
- Quines mancances hi ha a l'educació i/o al Centre, que la Biblioteca pugui resoldre?
- Com ens agradaria trobar la informació?
- Com ens agradaria donar informació?
- Com i què ens agradaria que llegissin els nostres alumnes?
- Què volem que facin els nostres alumnes amb les seves necessitats d'informació?
- Quines eines necessiten per a treballar tal com ens agradaria que ho fessin?
- Quins materials (fons), espais (racons, mobiliari, maquinari, llum, situació...) i serveis (horaris, préstec..) necessitem per al que ens agradaria?


MISSIÓ: La raó de ser de la Biblioteca


La Missió de la Biblioteca és el motiu pel qual existeix i la manera de donar-se a conèixer i publicitar la seva utilitat.

S'hauria d'enunciar amb una o dues frases curtes, entenedores, clares i contundents. S'han d'evitar paraules buides i llocs massa comuns.

Òbviament, per a decidir la Missió de la Biblioteca s'ha d'haver fer un estudi previ del Centre i les seves possibilitats, s'ha d'haver somniat amb la Biblioteca i formulat un desig.

I després, veure com es pot convertir aquest desig en realitat.

Exemples de MISSIONS d'algunes Biblioteques Escolars:
La BE té com a Missió ser el centre organitzat de tots els documents del Centre i facilitar la seva utilització a tota la comunitat educativa.
La BE té com a Missió fomentar la lectura en tots els seus aspectes.
La BE té com a Missió formar els alumnes del Centre en les competències informacionals.
La BE té com a Missió servir la informació necessària a la comunitat educativa per a la seva formació.

dimarts, 23 de febrer del 2010

DIARI VERMELL DE LA CARLOTA, EL - Gemma Lienas.- DIARI VERMELL DE FLANAGAN, EL - Andreu Martín

El Diario de Carlota Clip from eldiariodecarlota on Vimeo.




Títol: El diari vermell de la Carlota
Autor: Gemma Lienas
Creació: Barcelona, 2004
Editorial: Empúries, 2005
Col.lecció: Columna Jove
N. pàgines: 218




Títol: El diari vermell de Flanagan
Autor: Andreu Martín
Creació: Barcelona, 2004
Editorial: Columna, 2005
N. pàgines: 334


Paraules clau: sexe, sexualitat, Lienas, Martín, Carlota, Flanagan, diari, vermell, adolescència, iniciació, intimista,
Edat / dificultat: 11/16
Resum:
El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té a veure amb actes dolents ni bons.

El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l`excusa d`un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments.En els capítols novel·lats, hi podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-te una idea de com són les relaciones sexuals quan una persona s`hi inicia.

Comentari:
Són dos llibres llargs i una mica complicats. És la mateixa història explicada per un noi, en Flanagan, i una noia, la Carlota.
Jo recomano que només els llegeixi qui tingui moltes ganes de llegir i pensar, de conèixer aventures i històries una mica per a més grans. També recomano que el llegiu a duo amb algun amic o amiga, que cadascu en llegeixi un, i compareu.
Qui s'anima?

"Aquest diari existeix gràcies a la Carlota, una amiga que vaig conèixer al metro. Em va dir: «Què et sembla si posem les nostres experiències sexuals per escrit en un diari?». En aquell moment, jo no hauria pogut imaginar que aquella idea donés per a tantes i tantes reflexions.Aquest no és un llibre on se us digui el que heu de fer, Déu me'n guard! lo què sé el que heu de fer! Cadascú és un món i un conflicte i jo no sóc ningú per dir-vos com heu de portar la vostra vida sexual. En tot cas, només us puc convidar a pensar-hi.Penseu sobre el sexe.Perquè el sexe és molt important.I per animar-vos a fer-ho, jo començo. Així és la meva vida sexual. Ho dic sense vergonya (encara que, com veureu, tindria molts motius per avergonyir-me'n), perquè espero que vosaltres també us l'expliqueu a vosaltres mateixos.Si ho feu, gaudireu molt més del sexe i viureu molt millor. Us ho asseguro".
Flanagan

Enllaços:
Vida i obra de la Gemma Lienas
Espai de Flanagan

Altres:
N'existeixen moltes edicions i traducció al castellà.
Hi ha una pel.lícula dirigida per Carrasco.
Hi ha més llibres de la Carlota: Així és la vida Carlota...
i de Flanagan: No demanis llobarro fora de temporada...

BIBLIOTECA ESCOLAR: PROJECTE

Explicació


La redacció d'un projecte de Biblioteca implica una decisió quasi filosòfica o de principis, i comprendre la biblioteca com un tot en el que cada decisió modifica totes les parts, i que a més ha de ser coherent amb la política educativa del centre.
És un treball de pensament i de coneixements, que s'ha de realitzar entre el màxim de gent possible i ha de ser consensuat per tota la Comunitat Escolar.
El Projecte de la Biblioteca és l'eina de treball que ens permetrà organitzar i mantenir la Biblioteca.
No s'ha de confondre un projecte amb un Pla de Lectura o de Dinamització de la Biblioteca.

Un cop redactat i aprovat pel Centre, se n'ha de donar còpia i coneixement a tots els estaments que d'una manera o altra estan relacionats amb l'Escola: Ensenyament, Regiduries de l'Ajuntament que pertoqui, Ampa, Consell Escolar...
La introducció pot incloure una justificació on es parli dels canvis en la societat actual, de l'augment expotencial de la informació, de les noves eines de treball, del sistema d'ensenyament basat en el desenvolupament de competències.


Anàlisis prèvies a la redacció


Anàlisi de la situació actual de la Biblioteca


Abans de posar-nos a elaborar el Projecte de la Biblioteca de Centre, seria bo averiguar en quin estat es troba la Biblioteca si és que n'hi ha, vigilant especialment els següents punts:

Espai
Ubicació
Tamany
Il.luminació
Mobiliari
Maquinari
Documents (quantitat, localització, adequació, obsolència, estat físic)
Sistema de registre i catalogació
Personal i dedicació


Anàlisi del centre

Valoració quantitativa i qualitativa del centre:

Alumnes
Cursos que s'imparteixen
Quantitat d'alumnes total i parcial
Status econòmic, cultural i social
Procedència i llengua principal
Hores d'estada al Centre (MP, altres activitats..)
Professors
Quantitat
Estabilitat
Lloc de residència
Personal no docent
Quantitat
Tasques que realitzen
Espais del Centre
Sales professors
Punts de connexió informàtica
Altres
AMPA


Anàlisi de l'entorn

En el moment de projectar la Biblioteca del Centre, hem de fer una mirada al nostre voltant i analitzar el que ens ofereix l'entorn.

Quins equipaments culturals hi ha aprop del centre?
Altres Centres Educatius, Biblioteques, Centres recreatius, Esplais...és evident que no ha de tenir ni el mateix fons ni els mateixos serveis una Biblioteca Escolar ubicada al costat d'una Biblioteca Pública, que una que estigui aïllada en aquest sentit. També és interessant establir relacions de cooperació amb tots els estaments culturals que hi hagi, i sobretot, no duplicar serveis ni crear competències absurdes. Un altre punt a tenir en compte és la voluntat d'ajuda que poden oferir-nos estaments com ara l'Ajuntament, el Consell Comarcal, associacions de veïns, llibreries...


Tipologia socio-cultural del barri o poble.

Quins mitjans de transport?
Val la pena fer un petit estudi de la mobilitat i hàbits dels usuaris de l'escola respecte al seu entorn.

Cal preveure i fer un petit estudi de la distància, accessibilitat i nivel de col.laboració de:
Biblioteca Pública o altra
Ajuntament
Espai Jove
Aules d'Estudi
Associacions
Servei de Català
Altres Centres Educatius
Llibreries
...



Esquema


Un Projecte de Biblioteca Escolar ha d'incloure com a mínim els següents documents, que a l'hora que ens ajuden a definir com volem que sigui la Biblioteca, serviran de pautes de treball en la seva organització i funcionament.

Introducció
Causes generals per les quals és necessària la Biblioteca Escolar:

Canvis en la societat i en l'educació.
Canvis en la Societat actual
Era de la informació, del canvi, del coneixement...
Del document al coneixement
(què són un document, una informació, un coneixement, i la sabiduria?)
Pensant en el futur
L'aprenentatge continuat
L'autosuficiència
Aprendre a aprendre
El plaer de la lectura


Justificació
Causes específiques que fan necessària la Biblioteca al nostre Centre
Estudi de l'entorn
Anàlisi de l'entorn geofràfic i humà del Centre: instal.lacions culturals properes, nivell socio-econòmic-cultural de les famílies, altres Centres propers...
Estudi de la realitat actual
Situació en què es troba la Biblioteca del Centre actualment: espai, documents...
Projecte de futur
Possibilitats físiques per a endegar el projecte: personal, documents, espai...


Visió
Somni del que ens agradaria que fos la Biblioteca en un futur


Missió
Raó de ser de la Biblioteca


Funcions
Funcions que ha de realitzar la Biblioteca dins i fora del centre


Serveis
Serveis que oferirà la Biblioteca dins i fora del Centre


Reglament
Reglament general i reglaments específics de cada servei


Carta de la col.lecció
Descripció dels documents que integraran el fons de la Biblioteca


Llistat de topogràfics
Sistema de col.locació dels documents


Sistema de catalogació i classificació
Descripció i pautes que se seguiran en la catalogació i descripció dels documents


Organigrama de funcionament
Responsables, horaris, usuaris...

QUÈ ÉS I PER A QUÈ SERVEIX UNA BIBLIOTECA ESCOLAR

La Biblioteca Escolar és l'organització i gestió dels documents que necessita i genera l'escola per aconseguir el seu objectiu principal: la formació dels seus alumnes.

De fet, és el conjunt organitzat d'uns documents per i per a unes persones amb una intenció determinada.

La seva última finalitat és facilitar l'educació dels alumnes, el seu desenvolupament personal i social, i la seva autonomia intel.lectual, oferint-los una eina que els permeti accedir a nous coneixements i noves experiències d'aprenentatge, i el reforçament d'habilitats i capacitats d'autoaprenentatge referides a la informació, útils per a tota la vida.

A partir d'aquest objectiu, la biblioteca pot desenvolupar la seva espiral d'actuació per enriquir el bagatge humà dels alumnes i el seu entorn. La Biblioteca Escolar ha d'estar integrada de forma estable en l'organigrama del centre, en el seu projecte educatiu (PEC), en el seu projecte curricular (PCC) i en el Pla anual, disposant d'instal.lacions i equipaments adequats i recursos humans i materials per aconseguir la realització de les seves funcions.

Les funcions de la biblioteca escolar s'agrupen en cinc àmbits d'actuació:

Biblioteca i informació
Biblioteca i lectura
Biblioteca i aprenentatge
Biblioteca i cultura
Biblioteca i societat


Biblioteca i informació

La biblioteca com a centre d'informació ha de poder donar resposta a les necessitats bàsiques d'accés a la informació dels diferents membres de la comunitat educativa amb materials i serveis de qualitat que donin suport a la docència i a l'aprenentatge.

Biblioteca i lectura

La biblioteca com a centre de lectura ha de facilitar l'accés a les obres literàries com a instrument d'enriquiment personal, per a promoure l'hàbit lector, el desenvolupament de la imaginació i l'aprenentatge de valors per a la vida.

Biblioteca i aprenentatge

La biblioteca com a centre d'aprenentatge ha de desenvolupar-se com una eina educativa per a donar suport als programes d'ensenyament i aprenentatge i col·laborar a impulsar canvis metodològics en la didàctica docent, especialment en la formació de recerca i tractament de la informació.

Biblioteca i cultura

La biblioteca com a centre de dinamitació cultural ha de poder promocionar les activitats del centre i del seu entorn per ajudar al progrés cultural i social de la comunitat educativa.

Biblioteca i societat

La Biblioteca com a centre igualador d'oportunitats per a accedir a la informació i com a lloc de trobada entre els integrants del centre i el seu entorn.

METAMORFOSIS

Todos nos transformamos.
Y nunca sabemos con certeza qué es la realidad.
¿Somos un sueño?




Título: Metamorfosis, La
Autor: Franz Kafka
Traductor: César Aira
Ilustrador: Luis Scafati
Creación: Praga, 1912
Editorial: Bròsquil Ediciones / Libros del Zorro Rojo, 2005
Colección: Clásicos ilustrados
N. páginas: 64
Palabras clave: Kafka, Scafati, Samsa, cucaracha, metamorfosis, introspección,
Edad / dificultad: 12/99
Comentario:
"La Metamorfosis", de Franz Kafka, tiene todos los ingredientes de los cuentos sabios, aquellos que permiten muchas lecturas,

...puede ser leído como un cuento de hadas: el maleficio, la lucha por la supervivencia propia y de los valores, las ayudas y dificultades que recibe de los demás...

... se pueden mirar las ilustraciones de Scafati...

... puede ser leído como un texto de horror...

... puede ser leído como un texto de crítica social...

Aunque la pregunta clave ya la hizo Nabokov en su "Curso de Literatura Europea" :

¿Es un insecto en un mundo de humanos o es un humano en un mundo de insectos?


Resumen:


Una mañana Gregor Samsa despertó de un sueño intranquilo y se encontro convertido en un enorme insecto.





Innumerables patas, lástimosamente delgadas en comparación con el grosor ordinario de sus piernas, se agitaban indefensas ante sus ojos.


¿Qué me ha ocurrido? pensó Gregor. No era un sueño.













Lo habitual a esa hora, era que el padre leyera en voz alta ala madre y a veces también a la hermana, el diario de la tarde.




Porque a diferencia de Gregor, la muchacha era muy aficionada a la música y tocaba el violín con gran sentimiento.








... Al volverse y verlo allí, la muchacha se sobresaltó; un frasco cayó al suelo, se quebró y un fragmento hirió en la cara a Gregor.


Y Gregor sentía que su herida en la espalda volvía a doler, cuando la madre y la hermana regresaban...






Ahora todos lo miraban en silencio y con tristeza.









Enlaces: Página de Franz Kafka
Bajar el libro gratis
Más información: Hay muchas ediciones y en muchos idiomas.

dilluns, 22 de febrer del 2010

CRÍMENES EJEMPLARES

Título: Crímenes ejemplares
Autor: Max Aub
Ilustrador: 32 ilustradores
Creación: México, 1957
Editorial: Mediavaca
Año edición: 2001:
Páginas: 146
Palabras clave: Crimen, Relato corto, Ilustración, ironía, sarcasmo, Aub,
Edad / Dificultad: 12/99




Resumen: Cuando los asesinos explican sus móviles. El arte de matar elevado a categoría de disparate.
Crímenes ejemplares es uno de los grandes clásicos de la microficción española. Pocos textos como Estos sintetizan el absurdo del acto de matar, en una trivialización fatal llena de humor negro, como las negras páginas de esta especialísima edición de tipografía plateada.
El volumen se presenta dividido en cuatro secciones: Crímenes ( "Lo maté sin darme cuenta. No creo que fuera la primera vez."); De suicidios ( "Llámanlo el sueño eterno. Como padezco horriblemente de insomnio, pruebo."); De gastronomía ( "Le gustaba tanto que no dejó nada. Le chupo hasta los huesos. De verdad había sido bonita."), y Epitafios ( "Del sociólogo: Se equivocó.").
Comentario: Relatos breves y fáciles y para adolescentes. Provocan curiosidad y reflexión.
Más información: También existe una edición de Thule (mundos micro)
Se puede descargar gratis el libro desde aquí






ÀLBUM IL·LUSTRAT: LECTURA DE LA IMATGE - VIES DE COMUNICACIÓ

La setmana passada vaig anar a un taller sobre àlbums il.lustrats que explicava la Sonia del Pati de Llibres (Sant Cugat - Barcelona). Vaig aprendre molt.
Copio un trosset del que vaig aprendre.

Les vies de comunicació que té l'il. lustrador amb el lector es fonamenten en:

Arnal Ballester:
  • Realisme (Rosa Blanca, de Roberto Innocenti. Ed.Lóguez)
  • Sensibilitat (Vamos a cazar un oso, de Helen Oxenbury. Ed. Ekaré)
  • Humor (El topo que quería saber quien ... de Wolf Erlbruch. Ed. Alfaguara)
  • Joc (This is London, de Miroslav Sasek. Ed. Tate)
  • Tècnica (El llibre de les m'Alícies, de Miguel Calatayud. Ed. Kalandraka)


Teresa Durán:
  • Objectiva o documental (Un dia un gos, de Gabrielle Vicent. Ed. Zendrera)
  • Subjetiva o introspectiva (Voces en el parque, de Anthony Browne. Ed. Fondo de Cultura)
  • Empatia afectiva (Fins al vespre, de Jeane Ashbé. Ed. Joventut)
  • Empatia enginyosa (Siete ratones ciegos, de Ed Young. Ed. Ekaré)
  • Via senyalèctica (Hasta el infinito, de Kveta Pakovska. Ed. Factoría K)
  • A través de la recerca semiològica (No tinc paraules, d'Arnal Ballester. Ed. Mediavaca)

INVENCIÓN DE HUGO CABRET, LA


Título: La invención de Hugo Cabret
Autor: Selznick, Brian
Traductor: Xohana Bastida
Ilustrador: Selznick, Brian
Creación: EEUU, 2007
Editorial: SM, 2007
N. Páginas: 284


Palabras clave: Autómatas, relojero, superación, ilustración, novela grafica, álbum
Edad / Dificultad: 10 / 99
Resumen: Hugo vive en la estación parisina de trenes y cuida los relojes sustituyendo un su tío que ha desaparecido. Su padre le dejo los planos de un autómata al que quiere recomponer, pero para ello debe conseguir piezas que le faltan ...
Comentario: La mitad de la narración se encuentra en los dibujos, realizados a lápiz en blanco y negro, tremendamente expresivos.

Enlaces: Información muy completa del libro y el autor

Otras: Scorsese dirigirá una película basada en este libro en febrero 2010
Actividades: Valorar la imagen o el traspaso de imágenes a palabras: decir, escribir una frase para cada ilustración y comprobar si sigue el hilo narrativo.