Copio un trosset del que vaig aprendre.
Les vies de comunicació que té l'il. lustrador amb el lector es fonamenten en:
Arnal Ballester:
- Realisme (Rosa Blanca, de Roberto Innocenti. Ed.Lóguez)
- Sensibilitat (Vamos a cazar un oso, de Helen Oxenbury. Ed. Ekaré)
- Humor (El topo que quería saber quien ... de Wolf Erlbruch. Ed. Alfaguara)
- Joc (This is London, de Miroslav Sasek. Ed. Tate)
- Tècnica (El llibre de les m'Alícies, de Miguel Calatayud. Ed. Kalandraka)
Teresa Durán:
- Objectiva o documental (Un dia un gos, de Gabrielle Vicent. Ed. Zendrera)
- Subjetiva o introspectiva (Voces en el parque, de Anthony Browne. Ed. Fondo de Cultura)
- Empatia afectiva (Fins al vespre, de Jeane Ashbé. Ed. Joventut)
- Empatia enginyosa (Siete ratones ciegos, de Ed Young. Ed. Ekaré)
- Via senyalèctica (Hasta el infinito, de Kveta Pakovska. Ed. Factoría K)
- A través de la recerca semiològica (No tinc paraules, d'Arnal Ballester. Ed. Mediavaca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada